Publicació realitzada en el marc del Taller d'Arquitectura i Projecte PTE-E, de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès Descripció del recurs: 16 octubre 2018 Textos en català i castellà; dos textos introductoris en català i anglès L’Aleixar és un municipi de la comarca del Baix Camp de 920 habitants, situat en el camí d’accés a les muntanyes de Prades. La seva ubicació rural però amb una ràpida comunicació i connexió amb els principals nuclis econòmics i socials de la zona, representa un clar exponent d’una comarca de contrastos com és el Baix Camp. Podem comparar el Baix Camp amb una Catalunya en petit. És a dir, una capital molt gran (Reus, amb 104.000 habitants) i altres municipis a la costa i a la plana amb un gran dinamisme socioeconòmic (Cambrils, Mont-roig del Camp, Riudoms, la Selva del Camp, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant) però amb una població variable entre els 30.000 i els 5.000 habitants. Per acabar, tot un gruix de 22 municipis d’entre 3.000 i 40 habitants, situats a l’interior i a la zona de muntanya de la comarca completen la fotografia de la comarca. A la vegada, l’Aleixar forma part d’una àrea bàsica de salut que aplega 7 municipis d’interior i de muntanya amb 7.400 habitants. En tota aquesta àrea de població hi ha 1.032 persones majors de 70 anys i només 72 places de residència i centre de dia per a la gent gran. És per aquesta situació, per l’evidència que les necessitats d’atenció a les persones grans augmentaran a curt i mig termini i pel progressiu envelliment de la població, que l’Ajuntament de l’Aleixar que presideixo decideix el seu dia adquirir uns terrenys per destinar-los a la construcció d’una residència i centre de dia per a les persones grans de l’Aleixar (115 veïns i veïnes més grans de 70 anys). És, però, un projecte obert també a la resta de municipis de l’àrea bàsica i de la resta de la comarca. L’objectiu de la iniciativa és millorar la qualitat de vida de les persones grans que viuen a les zones rurals, començant pel mateix poble de l’Aleixar, perquè la nostra gent gran continuï vinculada al paisatge i als entorns en els que han viscut tota la seva vida. Personalment, puc aportar l’experiència de la meva mare, gran dependent i ingressada en una residència fora de l’Aleixar, el poble on havia nascut i viscut sempre. Independentment de la professionalitat del centre on s’estava, sovint aflorava la tristor pel fet de viure allunyada del seu entorn més proper en els últims anys de la seva vida. Per tot això, vull agrair en aquesta iniciativa la col·laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya, una col·laboració que és per a l’Aleixar una gran oportunitat per començar a fixar els aspectes bàsics del projecte, i per obrir el debat de com s’ha d’integrar un equipament d’aquestes característiques en la trama urbana del nostre poble. L’experiència no ha pogut ser més interessant i enriquidora, tant pel Consistori com, esperem també, per als i les alumnes d’Arquitectura que han posat el seu talent al servei d’aquesta idea que esperem, que més aviat que tard, sigui una realitat per a l’Aleixar i per al conjunt del nostre territori.