Aquest treball ha estat realitzat en el marc de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya i forma part de les activitats del Grup de recerca REARQ (Rehabilitació i Restauració Arquitectònic), amb la col·laboració de membres del Grup de Recerca CERCLE (Cercle d’Arquitectura) Finançament a càrrec de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) de la Generalitat de Catalunya al Grup de recerca REARQ (2014-SGR-440) Descripció del recurs: 26 de juliol de 2017 Text en català i castellà Aquesta publicació pretén ser una recopilació que permeti conèixer i valorar el què s’ha fet i el com s’ha fet en el patrimoni arquitectònic que ens va deixar el segle XX. Doncs si bé a mesura que passen els anys els requeriments i les exigències establertes sobre els sistemes i els processos de l’obra construïda han canviat substancialment, certs valors i una idea estètica sobre la modernitat ens acompanyen i dificulten una visió distanciada de quins són els seus atributs i com aquests atributs es poden mantenir prolongant la vida útil dels edificis. La intenció del que s’exposa en aquest seguit de casos no serà llavors el de jutjar el valor d’unes obres ni tampoc el de les seves intervencions, sinó el d’apropar la gran diversitat de maneres d’afrontar-les i la complexitat dels factors amb els que es troben els projectistes alhora d’intervenir en el patrimoni modern. Sobretot el que es pretén amb aquest document és mostrar la necessitat de fer ajustos i expandir les maneres de conèixer, avaluar i actuar en el patrimoni modern per part de tots els agents que intervenen: des de l’usuari, les administracions, constructors i arquitectes. Tot això, per tal de prendre consciencia d’aquestes obres més enllà de l’objecte i gaudir de les qualitats, valors i idees que les fan ésser considerades com a part del nostre patrimoni històric i cultural. Un patrimoni al mateix temps útil i eficaç. Esta publicación pretende ser una recopilación que permita conocer y valorar lo que se ha hecho y como se ha hecho en el patrimonio arquitectónico que nos dejó el siglo XX. Pues si bien a medida que pasan los años los requisitos y las exigencias establecidas sobre los sistemas y los procesos de la obra construida han cambiado substancialmente, ciertos valores y una idea estética sobre la modernidad nos acompañan y dificultan una visión distanciada de cuáles son sus atributos y como estos atributos se pueden mantener prolongando la vida útil de los edificios. La intención de lo que se expone en este conjunto de casos no será entonces el de juzgar el valor de unes obras ni tampoco el de sus intervenciones, sino el de acercar la gran diversidad de maneras de afrontarlas y la complejidad de los factores que es preciso tener presente cuando se requiere intervenir en el patrimonio moderno. Lo que es pretende, sobre todo, con este documento es mostrar la necesidad de hacer ajustes y expandir las formas de conocer, evaluar y actuar en el patrimonio moderno por parte de todos los agentes que intervienen: desde el usuario, las administraciones, constructores y arquitectos. Todo ello, con motivo de tomar consciencia de estas obras más allá del objeto y disfrutar de las cualidades, valores y ideas que las hacen ser consideradas como parte de nuestro patrimonio histórico y cultural. Un patrimonio al mismo tiempo útil y eficaz. 1