Segons recull Olga Esteve, la formació de professionals competents i compromesos amb el desenvolupament social constitueix avui dia una missió essencial de l'Educació Superior Contemporània (UNESCO, 1998). El concepte de competència professional inclou no només capacitats requerides per a l'exercici d'una professió, sinó qualitats personals relacionades amb la presa de decisions i l'intercanvi d'informació necessari per a un acompliment efectiu. Per això, les competències específiques hauran d'estar subordinades a les professionals. D'aquí la importància d'incorporar models de formació lligats a la realitat, a la pràctica i a la professionalització. Es tracta 'd'ajudar el professorat a construir una teoria pròpia de la pràctica'. La perspectiva derivada de l'aprenentatge reflexiu i realista queda resumida en els punts següents: 1) Concep la formació com a "coconstrucció" de coneixement, i no com a la seva transmissió; 2) Fomenta el treball en equip entre iguals; 3) Acompanya constructivament el procés de reflexió individual i grupal; 4) Fomenta processos d'autoregulació per impulsar l'autonomia del/de la futur/a docent. Per la seva part, Jesús Estepa afirma que a través de la reflexió el professor deixa de ser un mitjancer passiu per convertir-se en un d'actiu que des de la pràctica reconstrueix críticament la seva pròpia teoria i participa en el desenvolupament significatiu del coneixement i la pràctica professional. Denominem professor investigador aquell que és capaç de reflexionar sobre la seva pràctica per descriure, analitzar i intervenir a l'escola. La investigació educativa es planteja com una manera de concebre l'activitat professional en la qual el professorat pot orientar el conjunt del seu treball com un procés d'investigació en l'acció, que li permeti enfrontar-se de manera crítica als problemes pràctics professionals. Llavors, els equips de professors que realitzen aquesta reflexió crítica sobre la seva pròpia pràctica no poden ser tractats com a simples tècnics de l'ensenyament, sinó que han de ser reconegutsa més com a professionals autònoms; per tant, han de disposar de facilitats horàries, de recursos i d'infraestructura, que els permetin realitzar creativament i rigorosament la seva tasca. Quines limitacions o problemes poden ser l'origen de les resistències de certs docents a entrar en una lògica de pràctica reflexiva?Quin és el nou punt de vista dels professors respecte al currículum? Quin paper tenen els alumnes en aquest model?
Según recoge Olga Esteve, la formación de profesionales competentes y comprometidos con el desarrollo social constituye hoy día una misión esencial de la Educación Superior Contemporánea (UNESCO, 1998). El concepto de competencia profesional incluye no sólo capacidades requeridas para el ejercicio de una profesión, sino cualidades personales relacionadas con la toma de decisiones y el intercambio de información necesario para un desempeño efectivo. Por ello, las competencias específicas deberán estar subordinadas a las profesionales. De ahí la importancia de incorporar modelos de formación ligados a la realidad, a la práctica y a la profesionalización. Se trata de 'ayudar al profesorado a construir una propia teoría de la práctica'. La perspectiva derivada del aprendizaje reflexivo y realista queda resumida en los siguientes puntos: 1) Concibe la formación como "co-construcción" de conocimiento, y no como su transmisión; 2) Fomenta el trabajo en equipo entre iguales; 3) Acompaña constructivamente el proceso de reflexión individual y grupal; 4) Fomenta procesos de autoregulación para impulsar la autonomía del/de la futuro/a docente. Por su parte, Jesús Estepa afirma que a través de la reflexión el profesor deja de ser un mediador pasivo para convertirse en activo que desde la práctica reconstruye críticamente su propia teoría y participa en el desarrollo significativo del conocimiento y la práctica profesional. Denominamos profesor investigador a aquel que es capaz de reflexionar sobre su práctica para describir, analizar e intervenir en la escuela. La investigación educativa se plantea como una manera de concebir la actividad profesional en la que el profesorado puede orientar el conjunto de su trabajo como un proceso de investigación en la acción, que le permita enfrentarse de manera crítica a los problemas prácticos profesionales. Entonces, los equipos de profesores que realizan esta reflexión crítica sobre su propia práctica no pueden ser tratados como simples técnicos de la enseñanza, sino que deben ser reconocidos además como profesionales autónomos; por lo tanto, deben disponer de facilidades horarias, de recursos y de infraestructura que les permitan realizar creativa y rigurosamente su labor. ¿ Qué limitaciones o problemas pueden ser el origen de las resistencias de ciertos docentes a entrar en una lógica de práctica reflexiva?¿Cuál es el nuevo punto de vista de los profesores con respecto al currículo? ¿Qué papel cumplen los alumnos en este modelo?
Olga Esteve soutient que la formation de professionnels compétents et engagés avec le développement social constitue une des missions fondamentales de l'éducation supérieure (Unesco, 1998). Le concept de compétence professionnelle implique non seu1ement les capacités nécessaires à l'exercice de la profession, mais également des qualités personnelles relativement à la prise de décisions et l'échange d'informations nécessaires à la pratique effective. Elle soutient que les compétences spécifiques doit vent être subordonnées aux compétences professionnelles ; d'ou l'importance de mobiliser des modè1es de formation proches de la réalité, des pratiques et des processus de professionnalisation. En ce sens, il s'agit d'aider les enseignants à construire leur propre « théorie sur la pratique ». La perspective adoptée, issue de l'apprentissage réflexif, peut être résumée dans les points suivants : 1) une conception de la formation comme processus de co-construction des connaissances et non pas comme leur transmission ; 2) développe le travail en équipe entre pairs ; 3) Accompagne de manière constructive les processus de réflexion individuels et collectifs ; 4) suscite des processus d'autorégulation afin de développer l'autonomie des futurs enseignant-e-s. De son coté, Jesus Estepa affirme qu'à travers de la réflexivité l'enseignant cesse d'être un médiateur passif pour développer une pratique dans laquelle il reconstruit sa propre théorie de manière critique, participant ainsi au développement des connaissances et des pratiques professionnelles. Il désigne comme enseignant-chercheur celui qui est en mesure de réfléchir sur sa propre pratique pour décrire, analyser et intervenir à l'école. La recherche éducative qu'il propose est ainsi conçue comme une manière spécifique de concevoir le travail professionnel, dans laquelle les enseignants peu vent orienter l'ensemble de son travail en tant que processus de recherche dans l'action, affrontant de manière critique les problèmes pratiques que pose l'exercice de la profession. Les équipes enseignantes qui mènent cette réflexion critique ne peu vent pas être considérés comme des techniciens de l'enseignement, mais doi vent être reconnus comme des professionnels autonomes ; ils doi vent, en conséquence, pouvoir disposer d'aménagements horaires, de ressources et d'infrastructures qui leur permettent de réaliser ce travail de manière créative et rigoureuse. Quels seraient les éléments à l'origine des résistances de certains enseignants à s'engager dans une pratique réflexive ? Quel est le point de vue des enseignants concernant le curriculum ? Quelle est la place de l’élève dans ce modèle de la pratique professionnelle ?
