[cat] Aquest dossier és un recull dels principals diagrames i taules de classificació de les roques ígnies més comunes que s'empren habitualment en les classes de petrologia endògena dels ensenyaments de Geologia i Enginyeria Geològica de la UB. Així mateix, pretén ser una eina pràctica i útil per a tot el professorat universitari i d'Ensenyament Secundari que imparteix la docència d'aquest tipus de roques.
La classificació preliminar de les roques ígnies es basa en la composició modal de la roca, entenent com a composició modal el contingut mineral de la roca. Des d'aquesta perspectiva, les classificacions més utilitzades per a les roques plutòniques, volcàniques i hipabissals són les classificacions de Streckeisen. Altres classificacions més específiques són de tipus químic i d'altres basades en els tipus de components i textures (Classificació de Schmid, diagrama TAS etc.). A nivell internacional, aquesta nomenclatura ha estat adoptada i recomanada per la Subcomissió en la Sistemàtica de les Roques Ígnies de la Unió Internacional de Ciències Geològiques (IUGS).
El present dossier adopta una presentació atractiva i clara dels diferents grups de roques i tipus de classificacions. Aquest recull és fruit de l'experiència de molts anys dels docents del grup d'endògena del Departament de GPPG (UB), i aporta una terminologia acceptada traduïda al català, basada en les indicacions recollides en el Diccionari de Geologia de Riba (1997).
[spa] El dossier que se presenta es una recopilación de los principales diagramas y tablas de clasificación de las rocas ígneas más comunes que se utilizan habitualmente en las clases de petrología endógena de las enseñanzas de Geología e Ingeniería Geológica (UB). Así mismo, pretende ser un instrumento práctico para todo el profesorado universitario y de Secundaria que imparta la docencia de este tipo de rocas.
La clasificación preliminar de las rocas ígneas se basa en la composición modal de la roca, entendiendo como composición modal el contenido mineral de la roca. Desde este punto de vista, las clasificaciones más utilizadas para las rocas plutónicas, volcánicas e hipabisales son las clasificaciones de Streckeisen. Existen otras clasificaciones más específicas de tipo químico y otras basadas en los tipos de componentes y texturas (clasificación de Schmid, diagrama TAS etc.). A nivel internacional, esta nomenclatura ha sido adoptada y recomendada por la Subcomisión en la Sistemática de Rocas Ígneas de la Unión Internacional de Ciencias Geológicas (IUGS).
Este dossier adopta una presentación atractiva y clara de los diferentes grupos de rocas y tipos de clasificaciones. Esta recopilación es fruto de la experiencia de muchos años de los docentes del grupo de endógena del GPPG (UB), y aporta una terminología aceptada, traducida al catalán y basada en las indicaciones recogidas en el Diccionari de Geologia de Riba (1997).
[eng] This dossier compiles the main diagrams and tables used to classify igneous rocks in the Petrology courses of the Faculty of Geology of the University of Barcelona. It is also addressed to other university teachers and Secondary School academic staff dealing with Geology.
Preliminary classification of igneous rocks is based on the mineral contents of the rocks. Taking the modal composition into account, the most used classifications of plutonic, volcanic and hypabissal rocks are the Streckeisen classification diagrams, which are the first ones presented in the dossier. On the second place, chemical classifications as the TAS diagram for volcanic rocks and the Schmid classification for pyroclastic deposits are introduced. All these classifications are internationally adopted and recommended by the Subcomission on the Systematics of Igneous Rocks of the International Union of Geological Sciences (IUGS).
The actual dossier has an attractive and clear presentation of the main groups of igneous rocks.This compilation results from the experience of the academic staff of the Grup d'Endògena of the GPPG Department of the University of Barcelona and follows the accepted catalan terminology from Riba (1997).
