La pragmàtica: una disciplina

Abstract

Parlar de Pragmàtica avui és, com en el cas de moltes de les anomenades "Ciències del Llenguatge", parlar de fronteres poc nítides, d'interdisciplinarietat, de pluralitat. Sota el rètol de Pragmàtica podem trobar temes d'investigació aparentment tan allunyats com, per exemple, les relacions anafòriques del discurs, les normes socials que regeixen l'ús dels tractaments o els models cognitius de metaforització. És a dir, podem trobar una pragmàtica que posa èmfasi en el llenguatge com a objecte o una pragmàtica que tracta el llenguatge com una part de la construcció (social i cognitiva) de l'experiència. Aquesta diversitat es pot entendre, en primer lloc, si veiem la pragmàtica com una disciplina que es singularitza com una perspectiva d'anàlisi, en lloc d'estar associada a una unitat d'anàlisi en particular, i, en segon lloc, si coneixem les diverses tradicions (filosòfica, sociològica i antropològica, psicològica i cognitiva, lingüística) que han conformat la pragmàtica tal com la coneixem avui. En aquest treball es presenten, en primer lloc, els fonaments de la pragmàtica (el concepte, descrit com a perspectiva; les diverses tradicions que han contribuït a la definició del camp; la institucionalització de la disciplina); i tot seguit es descriuen els seus objectius i s'exposen els seus fonaments metodològics.