Textos en català, francès i castellà; preàmbul en català, anglès, francès i castellà Descripció del recurs: 6 novembre 2020 Un dels punts més importants de la meva Tesi Doctoral i de la seva conseqüent interpretació i concreció al llarg de molts anys, és que tots els edificis religiosos estaven dirigits al gaudi visual de la Persona, que era la veritable protagonista de l’espai de l’obra. La llum solar era símbol de la Veritable Llum, la divina, i la Persona rebia inputs visuals en apropar-s’hi ... o allunyar-s’hi d’Ella. L’element més important de la composició fou el fixar el punt, a l’eix de la nau eclesial, des d’on la Persona penetrava dins de la Llum absidal, el lloc de la Llum. Aquest punt era el indicat per la llum solar que, introduint-se pel mur occidental o pel de ponent, en un dia de l’any i a una hora precisa, indicava a l’eix el lloc on la Persona podia gaudir un màximum de la llum absidal Aquest dia era el que responia al de la dedicació de la nau, o a grans commemoracions cristianes (referides al Crist, a la Verge, als Sants ...), però també hi trobem alguns casos en que indiquen el lloc del martiri o de les despulles del Sant, o referits als solsticis o equinoccis. Hi ha dos grans models: el del sol ixent, i el del sol ponent. Aquest fet comprovat, que uneix les nostres sensibilitats visuals i místiques, és el que aporta de nou aquest escrit. One of the most important points of my doctoral thesis and of its subsequent interpretation and concretion over many years is that all religious buildings were intended for the visual enjoyment of the Person, who was the real protagonist of the space of the work. The light of the sun was a symbol of the True Light, the divine, and the Person received visual signals as he approached ... or moved away from her. The most important element of the composition was to fix the precise point, on the axis of the ecclesiastical nave, from where the Person entered the apsidal Light, the place of the Light. This point was indicated by the sunlight which, entering through the west or west wall, on a day of the year and at a precise time, indicated on the axis the place where the Person could enjoy the maximum of the Apse light. This day was the one that responded to the consecration of the nave, or to the great Christian commemorations (referring to Christ, the Virgin, the Saints ...), but we also find some cases in which they indicate the place of martyrdom or remains of the Saint, or referred to the solstices or equinoxes. There are two major models: the rising sun and the setting sun. This proven fact, which unites our visual and mystical sensibilities, is what this writing brings back. L'un des points les plus importants de ma thèse de doctorat et de son interprétation et de sa concrétion consécutives pendent nombreuses années, est que tous les édifices religieux étaient destinés à la jouissance visuelle de la Personne, laquelle était le véritable protagoniste de l'espace de l'œuvre. La lumière du soleil était un symbole de la Vraie Lumière, la divine, et la Personne recevait des signaux visuels alors qu'elle s'approchait ... ou s'éloignait d'elle. L'élément le plus important de la composition était de fixer le point précis, sur l'axe de la nef ecclésiastique, d'où la Personne pénétrait dans la Lumière absidiale, le lieu de la Lumière. Ce point était indiqué par la lumière du soleil qui, entrant par le mur ouest ou ouest, un jour de l'année et à une heure précise, indiquait sur l'axe l'endroit où la Personne pouvait jouir d'un maximum de la lumière de l'Abside. Ce jour était celui qui répondait à la consécration de la nef, ou aux grandes commémorations chrétiennes (se référant au Christ, à la Vierge, aux Saints ...), mais on retrouve aussi quelques cas dans lesquels ils indiquent le lieu du martyre ou des restes du Saint, ou renvoyé aux solstices ou équinoxes. Il existe deux modèles majeurs: le soleil levant et le soleil couchant. Ce fait avéré, qui unit nos sensibilités visuelle et mystique, c'est ce que cette écriture ramène. Uno de los puntos más importantes de mi Tesis Doctoral y de su consecuente interpretación y concreción a lo largo de muchos años, es que todos los edificios religiosos estaban dirigidos al disfrute visual de la Persona, que era la verdadera protagonista del espacio de la obra. La luz solar era símbolo de la Verdadera Luz, la divina, y la Persona recibía inputs visuales en acercarse... o alejarse se de Ella. El elemento más importante de la composición fue el fijar el punto, en el eje de la nave eclesial, desde donde la Persona penetraba dentro de la Luz absidal, el lugar de la Luz. Este punto era el indicado por la luz solar que, introduciéndose por el muro occidental o por el de poniente, en un día del año ya una hora precisa, indicaba al eje el lugar donde la Persona podía disfrutar un máximum de la luz absidal Este día era el que respondía al de la dedicación de la nave, o grandes conmemoraciones cristianas (referidas a Cristo, a la Virgen, a los Santos ...), pero también encontramos algunos casos en que indican el lugar del martirio o de los restos del Santo, o referidos a los solsticios o equinoccios. Hay dos grandes modelos: el del sol naciente, y el del sol poniente. Este hecho comprobado, que une nuestras sensibilidades visuales y místicas, es lo que aporta de nuevo este escrito. Primera edició