Revolucions, màquines i música a l'Europa de 1800

Abstract

Els processos revolucionaris que es desenvoluparen a Europa entre la segona meitat del segle XVIII i el primer terç del segle XIX varen soscavar els fonaments de l’Antic Règim i van portar a la formació del món contemporani. Tot es transformà, lenta i gradualment al llarg de tres generacions: la industria va substituir l’artesania i la manufactura; els sistemes monàrquics absolutistes van anar desapareixent per donar pas a sistemes polítics liberals parlamentaris; la societat estamental va deixar pas a una nova societat urbana, capitalista i de classes configurada al voltant de la burgesia industrial; es va imposar progressivament a Europa una nova concepció de l’individu i dels seus drets; la revolució demogràfica iniciada a mitjan segle XVIII va fer possible l’increment de la població què fou de gran estímul pel procés d’industrialització doncs va proporcionar mà d’obra abundant a la nova indústria i va fer augmentar el nombre de consumidors; així mateix, les innovacions tecnològiques aplicades a les comunicacions i als transports donà lloc a un canvi en la comprensió de l’espai-món i en l’imaginari cultural. La música no va quedar al marge de les revolucions i es va veure afectada a tots nivells: l’aplicació d’energia mecànica a la fabricació d’instruments permeté produir-ne més quantitat, reduir-ne el preu per unitat i satisfer la creixent demanda d’entre la burgesia urbana i, consegüentment, en el cas del piano, per exemple, va deixar de ser un producte de luxe, fabricat artesanalment i venut a preus prohibitius per a la immensa majoria, per convertir-se en un producte manufacturat, de preu més assequible i venut a una clientela socialment molt diversa; les millores del transport i les comunicacions comportà major i millor difusió, distribució i comercialització dels instruments; el creixement de la població elevat i continu suposà un augment de la demanda del mercat de la música i desencadenà, vers l’últim terç del segle XVIII, una forta expansió del negoci editorial musical —sorgiren editorials com Artaria & Co. (1770), Rellstab (1784), Gombart (1789), Amon (1791), Longman, Clementi &Co (1798) entre d’altres—, amb el què s’alimentà l’interès i el desig per assistir a concerts i a participar en associacions musicals.