En els últims anys l’estudi de l’absentisme universitari ha esdevingut un tema d’especial interès com a conseqüència de l’entrada en vigor de l’espai europeu d’educació superior (EEES) i de la forma d’aprendre que es vol promoure des d’una universitat presencial com la UB, sense renunciar a qualsevol eina docent que faciliti el treball autònom de les matèries ni la seva assimilació.
L’absentisme no es por considerar un fenomen neutre perquè contradiu les premisses bàsiques d’aquest model pel que fa al paper dels estudiants, com ara l’aprenentatge autònom, el compromís i la responsabilitat en la gestió del seu procés d’aprenentatge, entre d’altres. Tant l’absentisme voluntari com l’involuntari són una deficiència de l’educació superior, ja que implica el malbaratament de recursos escassos que poden ser molt útils per a l’adequada capacitació dels estudiants, i també perquè l’ensenyament en competències requereix la presència de l’estudiant. Algunes de les preguntes que es plantegen són, entre d’altres: No s’ensenya bé a classe? No hi donen valor? Hi ha molts estudiants repetidors i creuen que ja coneixen el tema?
PROGRAMA DE RECERCA EN DOCÈNCIA UNIVERSITÀRIA - REDICE-16 (codi projecte REDICE 14-1600)
