Proposta de competències, activitats d’aprenentatge i d’avaluació del grau de filosofia

Abstract

La Universitat de Barcelona, a través d'un document aprovat pel Consell de Govern celebrat el 10 d'abril de 2008, va presentar les competències transversals comunes a tots els graus de la institució. Aquestes són: compromís ètic (capacitat crítica i autocrítica, capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques); capacitat d'aprenentatge i responsabilitat (capacitat d'anàlisi, de síntesi, de visions globals i d'aplicació dels sabers en la pràctica, capacitat de prendre decisions i d'adaptació a noves situacions) ; treball en equip (capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a un projecte comú, capacitat de col·laborar amb equips interdisciplinaris i en equips multiculturals); capacitat creativa i emprenedora (capacitat de formular, dissenyar i gestionar projectes, capacitat de buscar i integrar nous coneixements i actituds); sostenibilitat (capacitat de valorar l'impacte social i mediambiental d'actuacions en el seu àmbit, capacitat de manifestar visions integrades i sistèmiques); i finalment, capacitat comunicativa (capacitat de comprendre i expressar-se oralment i per escrit en català i castellà i en una tercera llengua, amb domini del llenguatge especialitzat de la disciplina, capacitat de buscar, usar i integrar informació). És necessari recordar que aquestes competències pretenien proporcionar una formació integral de la persona, això és, fomentar el pensament crític i l'adquisició de valors cívics i socials propis d'una societat democràtica, tal com l'Estatut de la Universitat de Barcelona recull. Partint d’aquestes competències transversals proposades per la Universitat de Barcelona i de les genèriques i específiques recollides en el "Libro Blanco de Filosofía", es van realitzar una sèrie d'entrevistes a estudiants de quart curs, professors i ocupadores per establir una priorització de competències dins del Grau de Filosofia. Com a resultat d'aquest treball d'anàlisi es van establir com a competències més rellevants les següents: 1.- Compromís ètic; 2.- Habilitat per utilitzar biblioteques amb eficàcia; 3.- Treball en equip; 4.- Capacitat de plantejar preguntes; 5.- Capacitat comunicativa; 6.- Habilitat de planificar i distribuir el temps; 7.-Capacitat de raonament; 8.- Esperit crític i creatiu; 9.- Habilitats que permetran iniciar-se en la recerca; 10.- Capacitat de llegir detingudament i interpretar textos procedents d'èpoques o tradicions, sent sensible al context en què van ser produïts; 11.- Capacitat d'usar i comprendre la terminologia filosòfica especialitzada; 12.- Capacitat d'aplicar conceptes filosòfics a l'orientació de problemes humans, socials i polítics, fins i tot als nous problemes que suscita el progrés de la ciència i de la tècnica, i als quals es deriven de les noves formes de comunicació i de relació social; 13.- Determinació i perseverança en les tasques sol·licitades i en les responsabilitats acceptades. Una vegada realitzada la selecció de les competències, era necessari definir-les. El contingut que s'inclou en cadascuna de les definicions determina les diferents activitats d'ensenyament i aprenentatge en què la seva adquisició es concreta. En el document que es presenta, realitzat a l’empara de la convocatòria REDICE-2016 de l’ICE de la Universitat de Barcelona, s'especifiquen en cadascuna de les competències els tres elements assenyalats: definició, activitats d'aprenentatge i activitats d'avaluació.