En aquesta proposta Itziar Idiazabal analitza l'estat actual de la formació de professors en l'àmbit de les didàctiques de les llengües pròpies i estrangeres i proposa alguns aspectes que s'haurien de tenir en compte en un programa de formació. Destaca principalment: I) les competències lingüístiques d'ús; 2) els sabers relatius als processos d'aprenentatge dels alumnes; 3) l'activitat del professor i les seves funcions de planificació i gestió didàctiques; 4) el pràcticum com a veritable dispositiu de formació; 5) la vinculació del programa de formació als programes investigadors en l'àrea. Passa revista, en la seva proposta, respecte a aquests cinc punts, els problemes que es presenten actualment a Espanya i, en particular al país Basc, al voltant dels CAP. Destaca de manera crítica el rol insuficient que s'ha donat al pràcticum i l'absència de rigor de moltes investigacions sobre l'ensenyament de les llengües L2, principalment per la falta d'una reflexió específicament didàctica, que és la que ofereixen els diferents elements d'aquells cinc punts. Complementant alguns dels interrogants suscitats pel text anterior, Sabine Vanhulle, replanteja les qüestions i el que realment està en joc sota el concepte de "didàctica dels sabers professionals" (DSP), bàsicament en relació amb els dispositius d'alternança entre les aportacions universitàries i les pràctiques en el terreny escolar. Inicia la seva reflexió argumentant que, a diferència del que succeeix en les didàctiques de les disciplines, en la DSP és difícil pretendre l'estudi de la transposició dels sabers de referència, donada la diversitat de les seves fonts, la seva multiplicitat i el seu caràcter obert. Proposa per a aquest camp específic una entrada des de la investigació associada als dispositius de formació, en què un dels objectius que és específicament didàctic és el d'estudiar els processos de construcció dels sabers professionals
En esta propuesta Itziar Idiazabal analiza el estado actual de la formación de profesores en el ámbito de las didácticas de las lenguas propias y extranjeras y propone algunos aspectos que deberían tenerse en cuenta en un programa de formación. Destaca principalmente: 1) las competencias lingüísticas de uso; 2) los saberes relativos a los procesos de aprendizaje de los alumnos; 3) la actividad del profesor y sus funciones de planificación y gestión didácticas; 4) el prácticum como verdadero dispositivo de formación; 5) la vinculación del programa de formación a los programas investigadores en el área. Pasa revista en su propuesta, con respecto a estos cinco puntos, los problemas que se presentan actualmente en España y, en particular en el país Vasco, alrededor de los CAP. Destaca de manera crítica el rol insuficiente que se le ha dado al prácticum y la ausencia de rigor de muchas investigaciones sobre la enseñanza de las lenguas L2, principalmente por la falta de una reflexión específicamente didáctica, que es la que ofrecen los variados elementos de aquellos cinco puntos. Complementando algunas de las interrogaciones suscitadas por el texto anterior, Sabine Vanhulle, replantea las cuestiones y lo que realmente está en juego bajo el concepto de "didáctica de los saberes profesionales" (DSP), básicamente en relación con los dispositivos de alternancia entre los aportes universitarios y las prácticas en el terreno escolar. Inicia su reflexión argumentando que, a diferencia de lo que sucede en las didácticas de las disciplinas, en la DSP es difícil pretender el estudio de la transposición de los saberes de referencia, dada la diversidad de sus fuentes, su multiplicidad y su carácter abierto. Propone para este campo específico una entrada desde la investigación asociada a los dispositivos de formación, en los que uno de los objetivos que es específicamente didáctico es el de estudiar los procesos de construcción de los saberes
Dans sa proposition, Itziar Idiazabal propose une analyse de la situation actuelle de la formation d'enseignants dans le champ de la didactique des langues et aborde quelques éléments qui devraient être pris en compte dans les programmes de formation, notamment: 1) les compétences linguistiques d'usage ; 2) les savoirs relatifs aux processus d'apprentissage des élèves; 3) l'activité de l'enseignant dans ses fonctions de planification et de gestion didactiques ; 4) les stages en responsabilité en tant que dispositif de formation ; 5) l'inc1usion des programmes de formation à la recherche dans le champ. A partir de ces cinq points, elle passe en revue les problèmes que présente actuellement la formation des enseignants en Espagne et, en particulier, dans le pays Basque. Elle met en évidence de manière très critique le rôle insuffisant que l'on a donné aux dispositifs de stages ainsi que l'absence de rigueur et d'une réflexion spécifiquement didactique dans de nombreuses recherches dans le champ de la didactique des langues, notamment en L2. C’est dans le même ordre de questionnements du texte antérieur que Sabine Vanhulle aborde la problématique de ce qui se joueest véritablement en jeu sous le terme de « didactique des savoirs professionnels » (DSP), notamment dans le cadre des dispositifs de formation en alternance université-terrain scolaire. Elle commence sa réflexion en soulignant que, contrairement à ce qui se passe dans les didactiques des disciplines, la DSP ne peut que difficilement s’atteler à un travail complet de transposition tant les savoirs de référence proposés dans la formation sont multiples, et tant les savoirs professionnels constituent des ensembles composites et ouverts. Elle propose alors d’aborder ce champ avec des démarches de recherche qui soient ancrées dans les dispositifs de formation afin de pouvoir analyser les processus de construction des savoirs professionnels
