<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rdf:RDF xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/" xmlns:taxo="http://purl.org/rss/1.0/modules/taxonomy/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:rdf="http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#" xmlns="http://purl.org/rss/1.0/">
<channel>
<title>RIDOC (Recursos d'Informació per a la docència)</title>
<link>http://www.mdx.cat:80/handle/10503/7580</link>
<description/>
<items>
<rdf:Seq>
<rdf:li resource="http://www.mdx.cat:80/handle/10503/11733"/>
<rdf:li resource="http://www.mdx.cat:80/handle/10503/11734"/>
<rdf:li resource="http://www.mdx.cat:80/handle/10503/11677"/>
<rdf:li resource="http://www.mdx.cat:80/handle/10503/11647"/>
</rdf:Seq>
</items>
</channel>
<item rdf:about="http://www.mdx.cat:80/handle/10503/11733">
<title>La formación básica de personas adultas: imaginario social, aproximación teórica, organización democrática. La educación para una ciudadanía participativa y crítica</title>
<link>http://www.mdx.cat:80/handle/10503/11733</link>
<description>La formación básica de personas adultas: imaginario social, aproximación teórica, organización democrática. La educación para una ciudadanía participativa y crítica

Ayuste, Ana

Casamitjana, Montserrat

Ferrer, Marta

Formariz, Alfons

Massot, Margarida

Podeu consultar la versió en català a: http://hdl.handle.net/2445/12304 - i el document relacionat a http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/3761

Muchos estudios nacionales e internacionales relacionan los bajos niveles de instrucción de los padres con el "fracaso" y el abandono escolar de los hijos. Igualmente, la falta de formación de las personas jóvenes y adultas se relaciona con el paro, la falta de oportunidades, el analfabetismo digital o la escasa adaptación a la sociedad de la información. De tales evidencias parecería lógico concluir que es urgente el incremento de la formación de las personas jóvenes y adultas. Algo se está haciendo en el campo laboral, pero poco o nada en la formación básica que, como su nombre indica, debe ser la base y el fundamento sobre la que se sustentan la mayor parte de conocimientos y competencias necesarias en la sociedad actual.De la misma manera que en otros muchos ámbitos, existe un pensamiento bastante común y extendido sobre el significado y el contenido de la formación básica de personas en la edad adulta, el cual presupone que ésta ha de ser un calco de la educación obligatoria con algunos retoques organizativos. Los autores de este texto, profesores universitarios, técnicos de la administración educativa y profesores en centros de personas adultas, parten de este imaginario social  para confrontarlo de forma divulgativa con las teorías pedagógicas y psicológicas modernas y sacar consecuencias organizativas, críticas con muchas de las prácticas administrativas actuales.

</description>
</item>
<item rdf:about="http://www.mdx.cat:80/handle/10503/11734">
<title>La formació bàsica de persones adultes: imaginari social, aproximació teòrica, organització democràtica. L'educació per a una ciutadania participativa i crítica</title>
<link>http://www.mdx.cat:80/handle/10503/11734</link>
<description>La formació bàsica de persones adultes: imaginari social, aproximació teòrica, organització democràtica. L'educació per a una ciutadania participativa i crítica

Ayuste, Ana

Casamitjana, Montserrat

Ferrer, Marta

Formariz, Alfons

Massot, Margarida

Podeu consultar la versió en castellà a: http://hdl.handle.net/2445/12303 - i el document relacionat http://hdl.handle.net/2445/3761

Molts estudis nacionals i internacionals relacionen els baixos nivells d'instrucció dels pares amb el "fracàs" i l'abandonament escolar dels fills.  Igualment, la falta de formació de les persones joves i adultes es relaciona amb l'atur, la falta d¿oportunitats, l'analfabetisme digital o l'escassa adaptació a la societat de la informació. Davant de tot això semblaria lògic concloure que és urgent l'increment de la formació de les persones joves i adultes. Alguna cosa d¿això s¿està fent en el camp laboral, però poc o gens en la formació bàsica que, com el seu nom indica, ha de ser la base i el fonament sobre el qual sustentar la major part de coneixements i competències necessàries en la societat actual.De la mateixa manera que en d¿altres àmbits, existeix un pensament bastant comú i estès sobre el significat i el contingut de la formació bàsica de persones en l'edat adulta, el qual pressuposa que la formació ha de ser un calc de l'educació obligatòria amb alguns retocs organitzatius. Els autors d'aquest text, professors universitaris, tècnics de l'administració educativa i professors de centres de persones adultes, parteixen d'aquest imaginari social per a confrontar-lo de manera divulgativa amb les teories pedagògiques i psicològiques modernes i treure conseqüències organitzatives, crítiques amb moltes de les pràctiques administratives actuals.

</description>
</item>
<item rdf:about="http://www.mdx.cat:80/handle/10503/11677">
<title>Guia per a l'elaboració d'activitats d'aprenentatge</title>
<link>http://www.mdx.cat:80/handle/10503/11677</link>
<description>Guia per a l'elaboració d'activitats d'aprenentatge

Penzo, Wilma

Fernández, Víctor

Garcia, Iolanda

Gros Salvat, Begoña

Pagès, Teresa

Roca, Montserrat

Vallés Segalés, Antoni

Vendrell i Gómez, Pere

La creació de l'Espai Europeu d'Educació Superior proposa un canvi de perspectiva: fer del treball de l'estudiant el criteri d'organització de la docència. Aplicar aquest criteri significa fer de les activitats d'aprenentatge l'eix de la planificació de la docència. Les activitats d'aprenentatge són recursos per adquirir l'aprenentatge i no només mitjans per comprovar-lo.

</description>
</item>
<item rdf:about="http://www.mdx.cat:80/handle/10503/11647">
<title>Informe d'avaluació de l'alumnat de Pràcticum</title>
<link>http://www.mdx.cat:80/handle/10503/11647</link>
<description>Informe d'avaluació de l'alumnat de Pràcticum

Carreras Archs, M. Victòria

Amador, Juan Antonio

Aquest document ha estat desenvolupat per la coordinació del Pràcticum de la Llicenciatura de Psicologia amb l'objectiu d'avaluar les estades de pràctiques de l'alumnat. Aquest es el document que s'empra per a que els tutors avaluïn la estada de l'alumnat en pràctiques

El qüestionari d'avaluació de l'alumnat del Pràcticum  de la llicenciatura Psicologia, consta de 9 apartats: el primer correspon a les dades de l'alumne avaluat i del centre que l'avalua, el segon fa referència a l'acompliment professional bàsic de l'estada de pràctiques, en el tercer, quart, cinquè i sisè s'avaluen les habilitats i competències necessàries en el desenvolupament del Pràcticum, el setè pretén recollir aquells aspectes que caldria que l'estudiant millorés en el seu desenvolupament professional, el vuitè es la qualificació final que s'adjudicaria a les pràctiques realitzades i, el novè i últim es un apartat d'observacions en el que el responsable del centre pot afegir aquells comentaris que consideri necessaris per a l'avaluació.

</description>
</item>
</rdf:RDF>
